Portes obertes a la piscina de Can Caralleu

Avui era el dia de portes obertes a la piscina de Can Caralleu, on la Micaela va a nedar amb l'escola cada dilluns. Els pares hi podíem entrar durant la seva hora de classe. Hi érem gairebé tots. Ha estat molt xulo veure-la amb tota la resta de nens. Ella va al grup més avançat.

M'ha fet molta il·lusió anar-hi, perquè no estava del tot clar que hi poguessim arribar. L'Oriol torna a estar malalt i he passat una nit horrible, amb moltes pors pel que passarà i pels dies i perquè no entregarem a temps i perquè l'incertesa és va convertint en un monstre cada dia més feixug.

Els nens estan millor, la casa està millor, nosaltres estem millor, però cal fer una embranzida amb la feina, perquè no ens en sortim prou. I ara pateixo perquè no en tinguem acabats aquests llibres. Tinc por que aquesta hagi estat la darrera oportunitat. També sé que qui la busca, la troba; i que si ens hi posem, acabarem trobant alguna cosa. Però és tot tan esgotador.

L'únic que em calma és pensar que si faig les pàgines necessàries cada dia, tot s'acabarà de la millor manera possible i podré seguir gaudint de veure créixer els meus nens, tan contents (i espero que més sans, pel que fa a l'Oriol).